Història

El nom del mas surt documentat per primera vegada l’any 1243. A més, també hi surten els noms dels consorts que habiten la casa. Juntament amb el mas Horta del Molí, són els únics dels quals tenim notícia dels noms dels habitants més antics. D’altra banda, el nom de la casa Oller, fa clara referència a un ofici, però no necessàriament vol dir que s’hi practiqués, ja que el llinatge podria provenir d’una altra contrada. Els hereus d’aquest mas foren persones rellevants ja que eren els batlles de sac de les possessions que els senyors Santceloni tenien en aquesta contrada i ho continuaren sent quan, per venda, passaren a mans de nous senyors directes. L’any 1333, Pere Oller també és batlle del castell de Brunyola, és a dir, que representa la autoritat del senyor del castell. Un successor seu en el mateix mas fa de procurador del paborde de l’Almoina l’any 1377.

Segle XIII

Any 1243

Guillem Maura ven a Pere de Santceloni el domini directe que té sobre els masos Oller i Canadell que Arnau d’Aiguanegra i els fills de Dalmau d’Ardèvol tenen en feu per ell a Brunyola, per 100 sous barcelonesos. Cília Oller, esposa de Martí Oller, és la propietària útil del mas. Són els primers noms d’habitants d’un mas citats al terme del castell de Brunyola. Els cavallers Maura, oriünds de Sant Martí Sapresa, tenen bastes possessions a les parròquies de Sant Martí Sapresa, Brunyola, Sant Amanç, Castanyet i Santa Creu d’Horta. L’hereu del mas Oller és el seu batlle de sac.

Any 1282

Pere de Santceloni ven els masos Oller i Canadell i altres possessions que té en les parròquies esmentades a Guillem Gaufred, tresorer de la Seu de Girona i senyor del castell de Brunyola; tot plegat per 1600 sous. Al mas Oller hi habiten Joan Oller i el seu fill Guillem.

Any 1292

El mas canvia altra vegada de senyor directe. Ara passa sota el domini directe de la Pia Almoina del pa de la seu de Girona, per disposició testamentària de Guillem Gaufred. Llega el castell de Brunyola i el domini directe sobre tots els masos que hi té. Veiem, doncs, que al llarg de només 50 anys, els habitants del mas han tingut quatre senyors directes.

Segle XIV

Any 1322.

El paborde de l’Almoina estableix un molí fariner, situat a la riera Ridorta, a Pere Oller, hereu i propietari útil del mas.

Any 1333, 3 de març.

En aquesta data, Pere Oller, es el batlle de sac de l’Almoina. Segons un document, Berenguer Alexandre, de Brunyola, es fa home propi de Pere Casadevall, paborde de l’Almoina, en mans seves.

Any 1333, 6 de juny

Hi ha problemes de veïnatge amb el mas Horta del Molí. Les picabaralles arriben a tal extrem, que l‘hereu d’aquest mas, Berenguer, i el seu germà Bernat, espatllen les rescloses del molí fariner del mas Oller de Ridorta, del qual n’és propietari Pere Oller, home propi de l’Almoina i batlle del castell de Brunyola. El jutge de la cúria baronial condemna els germans a pagar 100 sous al perjudicat i a fer-se càrrec de les despeses de la causa.

Any 1336, 10 de juny.

Pere Oller, major d’edat (en l’època major de 25 anys), fa capbrevació d’unes possessions que té sota el domini directe de l’Almoina, entre les quals hi ha una vinya i un aulet, situats a tocar les parets del Castell de Brunyola. També declara ser el batlle natural de l’Almoina. Entre les prestacions declara fer de cens anual un cortó de cera pel seu molí.

Any 1336, 18 de juliol.

Pere Oller, fa capbrevació del seu mas a l’Almoina. També declara tenir terres per a Sància de Maura i l’altar de Sant Jaume de l’església de Sant Feliu de Girona.

Any 1341, de gener.

Pere Oller, major d’edat, fa capbrevació d’unes terres que sumen 15 jornals de bous [= 30 vessanes] a Sància Maura, sobre les quals té el domini directe.

Any 1365, 9 de gener.

Cecília, muller de Martí Oller, confessa tenir una feixa part erma i part boscosa de dos jornals de bous i situada “al lloc on ha estat acostumat ser el castell de Brunyola”, que té sota el domini de l’Almoina. Aquesta l’ha comprada a Francesca Vilademany.

Any 1377.

Martí Oller, procurador de Jaume de Soler, paborde de l’Almoina, requereix Dalmau de Rovira, batlle del castell d’Anglès, que no molesti els homes de Brunyola, exigint-los de moldre el seu gra als molins d’Anglès.

Any 1392.

Guillem Oller fa capbrevació a Guillem Falgueres, propietari útil del mas Falgueres d’Avall, de cinc peces de terra i una plantació de castanyers que sumen una superfície d’onze jornals de bous; tres feixes se situen al Pla de Montsolí.

Segle XV

Any 1421.

Guillem Oller com a membre de la universitat de Brunyola ha estat convocat a la plaça del castell de Brunyola per a la definició de censals.

Any 1448, 27 d’octubre.

Francesc Oller forma part dels 28 caps de casa que han estat convocats a la plaça del castell de Brunyola sota la tutela del batlle Pere Costa en representació de Guillem Espígol, prepòsit de l‘Almoina. En totes les parròquies del bisbat de Girona han estat convocades reunions com aquesta a fi de tractar sobre la redempció total dels mals usos.

Any 1497.

Segons el fogatge, Salvi Oller és el cap de casa del mas.

Segles XVI i XVII – L’incendi i uns fets tràgics

Any 1524.

Cap al tard del 18 de setembre, i just al límit de la parròquia de Brunyola amb la de Sant Martí, el comissari Miquel Saliga, d’Anglès, i la seva comitiva de tretze acompanyants, són envestits per uns malfactors amb gran violència. Els assaltants maten el comissari i dos acompanyants; la resta de la comitiva es refugia a la casa de n’Oller de Brunyola per defensar-se, però hi calen foc i obliguen a sortir a tots els de dins, en degollen un i s’emporten la resta fins al veïnat de les Poses on els roben tot el que porten i després els deixen anar. Despullen els morts i se’ls emporten els vestits. La justícia no els pot agafar.

En les obres de reforma de la masia, els paletes van trobar uns trossos de cairats cremats emparedats. És possible que s’aprofitessin per fer paret en la seva reconstrucció després de l’assalt de l’any 1525.

Any 1530.

Francesc Oller fa capbrevació del seu mas a l’Almoina. Entre les peces de terra i bosc confessades s’inclouen aquelles que havien pertangut a Sància de Maura i després a Guillem Falgueres i que ara són de l’Almoina. També confessa tenir sota el domini directe de l’Almoina una peça de bosc que havia tingut pel senyor Vilademany en el lloc de Castell Vell. El declarant comença amb la fórmula comuna a la majoria de les capbrevacions del s. XVI del terme del castell de Brunyola: “Presta a la present Almoina, com a senyor directe del mas, sagrament i homenatge, segons el contingut en el capítol 7 de la Real Sentència proferida pel Senyor Don Fernando Rei d’Aragó i Castella; quedant dit mas obligat als sis mals usos, per raó dels quals promet fer i prestar anualment a la dita Almoina 3 sous barcelonesos” Resulta evident, doncs, que ni el propietari d’aquest mas ni els de la immensa majoria dels masos de l’esmentat terme de Brunyola, prefereixen pagar aquest cens fix de 3 sous cada any i no 60 sous en una sola vegada que suposaria la redempció total dels mals usos.

Any 1553.

Segons el fogatge, Salvi Oller és cap de casa.

Any 1630.

Salvi Oller forma part de la Unió de veïns del castell de Brunyola per perseguir bandolers.

Any 1666.

Joan Oller fa capbrevació del seu mas a l’Almoina en la qual també declara tenir una carnisseria que el seu avi Salvi va comprar a Miquel Negre del Puig l’any 1585. És l’últim habitant del mas del llinatge Oller que hem trobat documentat.

Fi del llinatge Oller al mas Oller.